2a sessió del GLA amb Rolando D’Alessandro

A la 2a sessió del GLA 2016/2017 parlarem amb Rolando D’Alessandro sobre ‘El concepte de violència i la criminalització dels moviments socials’ a partir del seu llibre ‘El dogma de la no_violencia’.

Dissabte 22 d’octubre 2016, a les 11h.
Sala d’actes de la biblioteca Trinitat Vella-J. Barbero

gla_rolando-dalessandro_ctl

Rolando d’Alessandro

Rolando d’Alessandro, nascut a la Toscana “cato-comunista” a mitjans del segle
passat. De formació humanista, esportiva i marxista va completar el seu currículum
ingressant a presó als 19 anys, evadint-ne als 21 i vivint els successius 33 com a
sense papers, primer a França i després a Catalunya. Treballador eternament precari
es va guanyar la vida fent de jornaler agrícola, camàlic, pintor de vaixells, instal·lador
d’exposicions, professor particular, organitzador d’esdeveniments i, finalment,
traductor i intèrpret.
Militant en diverses organitzacions de l’esquerra i extrema esquerra italiana, durant
l’etapa de pròfug va dur a terme tasques d’activista en nombrosos moviments:
ràdios lliures i comunicació alternativa, ambientalisme, independentisme,
moviments llibertaris, antimilitarisme. Actualment treballa en l’àmbit de les lluites
antirepressives (Rereguarda en Moviment: http://rereguardaenmoviment.org) i de la
reivindicació de la memòria col·lectiva i de classe com a eina per les lluites d’avui
(www.resistencies.cat). I ha col·laborat amb revistes i ràdios alternatives catalanes,
italianes, espanyoles i franceses.
A part de El dogma de la no-violència, també ha publicat Lluites o protestes
(Descontrol, 2015); Si te’n vas no tornis (El Jonc, 2011); COMéspossible? un tomb
pels límits de la democràcia mediàtica (Ecos; Col·lectiu Comunicant, 2007), amb el
pseudònim de Laika Soyuz; Llengua, dialecte, nació i ètnia. El cas italià (La Magrana,
1991), amb Genoveva Gómez; La Barcelona rebelde (Octaedro, 2003), obra coral
d’autoria compartida, sota el pseudònim d’Àlex Roca.
El podeu seguir en un bloc revelador de les seves escasses capacitats informàtiques
https://sitenvasnotornis.wordpress.com i, com no, a twitter i facebook:
https://twitter.com/roll_dg i https://www.facebook.com/roland.daguerra.

 

El dogma de la no_violencia (Descontrol, 2015)

“… La práctica no-violenta en las luchas sociales, hoy y aquí, se traduce muy a
menudo en simple rechazo o evitación de comportamientos y acciones que la
cadena de producción ideológica y discursiva del sistema califica como
violentos. En pasividad o queja. En un dogma que no admite la existencia de
alternativas, de otros caminos, y que se auto atribuye el monopolio de la razón,
característica de todo fanatismo. Un dogma criminalizador de otras prácticas, y
por tanto negación de valores fundamentales como la solidaridad, que siempre
implica un esfuerzo de comprensión y empatía. Que contribuye a la
estigmatización de los actos de rebeldía, incluso en defensa propia. Un dogma
elitista y arrogante, por la superioridad que otorga a su propia cosmovisión,
que ignora o desprecia las de otras culturas o costumbres. Clasista, ya que
refleja visiones del conflicto social propias de clase media, y euro-céntrico en su
reinterpretación de experiencias como la gandhiana o afroamericana. Ineficaz e
inmoral, porque demasiado a menudo detiene la mano del más débil, incapaz
de hacerlo con las armas del más fuerte. Hipócrita, puesto que en muy raras
ocasiones sus defensores llevan a las extremas consecuencias sus postulados, y
acaban buscando resultados en el sacrificio de otros. Antropocéntrico, por el
desprecio supremacista de las otras especies sensibles, muy alejado de la
filosofía gandhiana. Un dogma que es en definitiva la versión espuria de una
corriente política y filosófica muy concreta y alejada de nuestras realidades …”

Podeu passar a recollir la lectura proposada per aquesta sessió per la biblioteca Trinitat Vella

Anuncis